Jerarquia canina
Conviure amb gossos és conviure en un sistema jeràrquic amb totes les medalles.
Us explico, tinc dos gossos: en Fuet i en Nuk.
En Fuet té un any i és el desastre dels desastres. Físicament, és més llarg que un gos salsitxa, amb les potes més altes del que tocaria per la raça, però com que és barreja de bodeguer..., així ha quedat. Té la cara petita i prima, i quan s’aixeca, amb aquell “llam” de potes, sembla un Tyrannosaurus rex, tant per la figura com per l’actitud, a parts iguals.
Donar-lo a un amic no era una opció, perquè l’amic es quedaria sense casa, jo sense amic, i el gos tornaria al cap de dotze hores, tot perdut.
Vam optar per veure si millorava (cosa que no ha passat), però almenys ara ja no es menja el sofà. Ja no fem tantes fotos amb la càmera de l'alarma perquè hi confiem una mica més. El que sí que ha quedat és la paraula per demanar auxili a l’alarma: «Fuet».
En Nuk, en canvi, és un altre món. Té vuit anys, la mirada d’un savi i l’autoritat d’un general retirat que encara mana. És un Bitxo maltès blanc, tranquil, d'aquells que no suporten gaire que els molestin. Nosaltres diem que funciona amb comandament a distància: l’engeguem i l’apaguem quan volem. Quan l'engresques, et segueix amb entusiasme fins que tu dius prou; llavors ell també s'atura. És tan quasi humà que sempre hem pensat que, quan no hi som, parla.
La jerarquia canina, creieu-me, existeix i funciona; només cal saber mirar.
Avui en Nuk s'ha assegut a un metre escàs de la porta de l'eixida, mirant-la fixament. En Fuet, grumet desgavellat, ho ha entès a la primera i ha seguit l'ordre sense qüestionar res. S'ha acostat i ha començat a somicar perquè li obrís. Jo no he fet res perquè, entre altres coses, ja sap obrir-la ell sol (i no només aquesta). En Nuk no es movia, amb el cul a terra i el coll ben estirat, sense dir ni mu. L'altre, ja cansat, s'ha posat al costat esquerre d'en Nuk i ha anat cap a la porta amb l'embranzida justa per obrir-la. El temps que en Fuet ha trigat a fer tres voltes al sofà, en Nuk, ha fet la seva entrada triomfal, conscient que no rebria cap càstig.
En Fuet, per si de cas, ja s’havia amagat sota el sofà.
Què eixerits els teus gossos! Jajajaja!